Dos poemas de VICENT CAMPS

Un somriure, com el visat

d’un passaport interminable.

                                               *

          Boca que recita mentre mulla els llavis de versos,

          ulls que miren les vostres mans joves que encenen

          la brasa del poema i de nou el fan cremar.

          Sentiment primer que em fa tornar a l'edat primera

          i batega amb batecs aliens que per ser poesia

          hi són de tots. Extensa contrada de vers fugaç

          que deixa solatge, fulla que vola i cau i es farà llit

          que alimentarà noves llavors i serà pol·len i abella

          i és ja poesia.



                          Vicent Camps

                                       Cuaderno de Poesía #11 de Poetas sin sofá