ULISSES. Poema de ROSA MIRÓ

Quantes vegades he somiat amb el parpelleig del far

Que al lluny assenyala el meu poble, Ítaca

Quantes nits somiava els peus marcant aquest retorn

A la terra dels meus fills

A la terra dels teus ulls

Verds com les praderes de posidònia

Imaginava els teus llavis, els teus pits, el teu ventre

Vint anys i a cada instant el teu nom, Penèlope

He viscut passions, presons, luxúries i encanteris

He cobert dones i desitjos: Nausica, Circe, Calipso

Mes tu, sempre tu amb mi, muller

Tu, entre deliris, batalles, sirenes i monstres

Tu, entre els lotòfags, lestrígons i ciclops

Tu habitaves en mi quan he baixat als inferns

Quan m’he lligat al pal de la nau

Avui davant teu disfressat de mendicant

Pretesa heroïna de la pàtria del meu pare

Per tu, fidel i astuta teixidora, cenyiré l’arc i els dotze ulls de les llances traspassaré amb la fletxa

Pel nostre amor no gaudit, perdona’m

Només vull tancar els ulls entre els teus pits

I besar els iris maragda

Muller, la meua joia, perdona’m


                       Rosa Miró

                               Cuaderno de Poesía #11 de Poetas sin sofá

INVENTARI DE BLANCS, INVENTARI EN VERD. Poema de ROSA MIRÒ PONS.

Rimbaud, “E” blanca. Les Voyelles

Jo, “E” verda. Quan aprenia a llegir...

M’agraden les camèlies blanques tot i que no exhalen perfum

  M’agrada la llet de vaca, observar com al munyir-la cau al poal

estrepitosa

M’agrada la neu quan hi dibuixes àngels com els frescos de cúpules toscanes

M'agrada la farina, la sal, l'arròs, els núvols de sucre, la merenga i la claror de l’albada

M’agrada l’escuma de mars d’estiu i les randes de boixets que m’estime de la iaia

M’agraden els meus fantasmes quan venen la nit dels morts disfressats de pal·lidesa

M’agrada el paper, de bon gramatge, que m’ atén com embogit fins i tot quan l’esgarre o l’arrugue amb ràbia bizarra

M’agraden els arbres que es despullen en tardor

M'agrade veure’t nu entre llençols de cotó o de fil d’Egipte quan els compre a les rebaixes

M'agrada l'ardor en què a vegades em mires i l’espurneig d'uns ulls clars que calladament desitge

M'agrada paladejar la nata que escampe pel teu cos a les nits de lluna clara

M’agraden fins i tot les canes que no tenyeixes

M’agrada posar-me perfum amb fragàncies de té verd

M’agrada menjar sardines de bota amb tomàquets verds fregits

M’agrada el reflex dels meus ulls a l’espill del passadís mentre em mires els malucs

M’agrada tocar-te tot quan tu t’apegues a mi com ho fa l’heura amb el mur

M’agrada el cant del verderol entre els horts de tarongers quan encara no han florit

I m’agrada el color de les vocals que pinte des de menuda

A roja, E verda, I blava, O negra, U marró


Rosa Miró Pons

Cuaderno de Poesía #9 de Poetas sin sofá.