ENYORANÇA. Poema de ROSA LLUCH

El meu primer i únic record

una casa a la platja

entre fulls en blanc

i la vella Olympia roja 

em recordes

l’estiu dels caçadors de llum

quan asseguts als còdols del Pebret

creàvem paraules noves

i inventàvem infinits gresols.

Sol, tecleteigs i paper arrufat

per aquelles mans d’aigua tant teues

l’amanyac salat del mar

bressolant les tardes i els desitjos

les cortines amoixant la balconada

enfront la sorra lliure i isolada 

em venen a glops,

les onades verdes a les afores del poble,

els blaus d’estiu despentinats,

les gotes calentes de final d’agost,

llenç abstracte damunt l’arena

i el roig cirera del mas,

penjats dels cirerers i mascarats pel sol,

els genolls pelats i les ganes de ser alts.

Els teus ulls xiuxiuejant al meu clatell

volant somnis del temps passat aixoplugats en el ara

l’aroma del té des de la cuina

als finestrals filtrant-se enigmàtic i

els nens futurs a la gronxadora florejada.

                  

                     Rosa Lluch

                        Cuaderno de Poesía #11 de Poetas sin sofá

AMB LA i: INTERIOR i TRNSITORI. Un poema de ROSA LLUCH

i dels paisatges
no en conec cap de millor
que les persones
la clau de Medusa
pot obrir inclús
el que es manté obert.

i quan visites la meua ànima
veuràs tot el que t'he escrit
en silenci.

i te’n vas anar sense fer soroll
fins a convertir-te en mar
però perdures en les coses
potser t'abrace hui en altres persones.

i quin sentit té
que anem ara a alleujar
les nostres consciències
si el món pot morir
en qualsevol moment
dins dels mateixos calaixos
atrapat en idèntiques teranyines.

i quan la gran majoria continuarà avançant
només nosaltres els que volem
junt amb la boja de la casa
amb els peus ferms a la terra
mantindrem a ratlla els monstres.

i la nit mai ens aguaita
ni s'aproxima amb timidesa
s'escampa de colp
amb l'autoritat d'un rei en l'exili
que reclama drets sobre el seu regne
i adoració ferma i eterna dels seus súbdits.

                    Rosa Lluch

                       Cuaderno de Poesía #10, "i", de Poetas sin sofá

ORIGENS. Poema de ROSA LLUCH. Cuaderno de Poesía #9, "E"

El punt s'esfilagarsa
i arriba al seu destí
a l'altra banda del fil
dins el meu cap
sona mi i l'acomiado
en un piano imaginari.

La teua historia comença
en un reflex al Nil d'un festeig
o una pregària a Aset
enmig del desert  

sona un Eco fonèticaeronàutic
un punt i prou en clau Morse.
 

Fecunditat fèrtil en femení
la cinquena i la segona 

convertida en i al país de la boira 

punt d'unió conjuntiva 

mitjana i anterior
notació anglosaxona.

Verticalitat entrecreuada
amb tres línies horitzontals
cap a l'esquerra  

esquematització fenícia
d'adorant de divinitats celestials
segles més tard naixeria la menuda.

Quin és el teu secret, e?


                        Rosa Lluch

                                 Cuaderno de Poesía #9 de Poetas sin sofá

.

BAILE DE HONOR. Un poema de ROSA LLUCH

Me gusta tu disfraz, este año, acentúa tu delicada figura,

solo que el sombrero oculta tu mejor propuesta.

Déjalo, no sigas por esa vía.

Un camuflaje perfecto, querida y de bajo coste.

La pena es que no se te ve, con tanto corsé.

Las mangas, dividen a la mitad tu paralelismo perfecto,

en una irregular montaña llena de efecto.

Me dejas sin palabras, sin aliento,

un disfraz dentro de otro, ni camuflajes ni falsas apariencias. Touché.

Mucho hablar pero tú no te dejas ver, enigmática como siempre,

ni una cosa ni otra, sino todo lo contrario. ¿Por qué no te muestras de una vez?

Disfruto con el anacronismo, la anarquía. Voilà.

Tengo que sacarle punta al primer baile juntas.

Dejarme llevar por esta tecnología y abandonarme.

Cuando todo termine y todas volvamos al papel,

mis temerarios juicios habrán desaparecido

 y mis sueños se habrán convertido en humo.

No pienses tanto compañera, empiezas a evaporarte.          

Vaya quien fue a hablar, la primera en salir, y en apagarse.

Las grandes puertas del salón de baile, se abrieron

dando paso a las mejores réplicas de cada una de nosotras,

el jurado, en pie, daba por inaugurado un año más, el baile de honor.

                                       Rosa Lluch

                                 Cuaderno de Poesía #8 de Poetas sin sofá