TORNO

I torno a raure aquestes terres, malgrat que escampats per allí, veig els trossos de les estàtues que vetllaven els somnis.

Avaço desesmat, sota la pluja d’una tardor, que m’amoïna. Els amics cada vegada tenen més canes

Aldarulls en els esperits dels aturats.

Recordo les nits quan, tots dos junts, gaudiem del caliu d’un foc  imaginary; contant-nos llegendes que demà mateix protagonitzaríem.

Pretend fitar el món amb els ulls d’un xiquet que nadava en un llac envoltat d’oronetes.

Un indi esmola les fletxes il.luminat per rajos de lluna.

I torno a enllaçar paraules, a cercar raons que em fassim sentir viu. Aquesta nit gaudeixo d’escriure.

M’endinso amb el llapis en una fulla verge, vanejo per allargar el plaer.

I trobo al meu costat un home que no veig de fa molt temps. Ell escriu amb la meua mà, guaita des de l’espill quan m’afaito i és amb qui comparteixo l’ombra. M’ensenya a desobeir el cansament i, de sobte, una dèria coneguda m’empeny a anomenar-ho tot, com acabat de descobrir. Ocell, cendra, pluja, finestra, amic; mots que m’enfonsen en el buit grogenc del capvespre. Les meues empremtes s’allunyen per una platja bruta de quitrà.

                                 
                                     Enric Alicart