LES OBLIGACIONS

Ens fonem en una letargia terrosa
empentats per unes obligacions
aparegudes abans que trencarem
la closca de l'ou.  
Marxem endormiscats
per ordres alienes
tallades en el gel.
S’esmuny la nostra suor
per les clavegueres de la pau.

            Planxe la roba d’un amant malastruc.

            Medite després de dinar.
            M’afaite per anar a la feina.
            Complisc amb la meua costella
            la nit del divendres.

Les obligacions són les benes que embolcallen

aquests cossos esmorteïts
quan s'arrosseguen desesmats
per les voreres de la por.
Són el fil emprat per cosir
la disfressa quotidiana
que ens allunya del perill.

            Sols bec birra el dissabte.

            No alce la veu en les assemblees.
            Done almoina als pidolaires.
            Prenc tota la medicació receptada pel psiquiatra.
            Romandré fidel fins la mort.

Capvespre d'estiu, vora la platja. Una gavina mar endins. Em desfaig de les robes que embolcallen el meu cos, i nadant rere l'au peixatera, arribe a aquesta illa on l’oblit no em permet ni recordar el meu nom. 

                    Enric Alicart

Cuaderno de Poesía #7 de Poetas sin sofá