ENYORANÇA. Poema de ROSA LLUCH

El meu primer i únic record

una casa a la platja

entre fulls en blanc

i la vella Olympia roja 

em recordes

l’estiu dels caçadors de llum

quan asseguts als còdols del Pebret

creàvem paraules noves

i inventàvem infinits gresols.

Sol, tecleteigs i paper arrufat

per aquelles mans d’aigua tant teues

l’amanyac salat del mar

bressolant les tardes i els desitjos

les cortines amoixant la balconada

enfront la sorra lliure i isolada 

em venen a glops,

les onades verdes a les afores del poble,

els blaus d’estiu despentinats,

les gotes calentes de final d’agost,

llenç abstracte damunt l’arena

i el roig cirera del mas,

penjats dels cirerers i mascarats pel sol,

els genolls pelats i les ganes de ser alts.

Els teus ulls xiuxiuejant al meu clatell

volant somnis del temps passat aixoplugats en el ara

l’aroma del té des de la cuina

als finestrals filtrant-se enigmàtic i

els nens futurs a la gronxadora florejada.

                  

                     Rosa Lluch

                        Cuaderno de Poesía #11 de Poetas sin sofá