A
Cristina
Ets
la vocal que diu el que m’estimo,
que
va després de mi, del jo que ets tu.
Vas
mirant lentament com m’aproximo
per
un abecedari de ningú
fins
a l’eterna llum que legitimo
només
perquè tu hi ets i em fas algú.
Farem
l’amor en cada vers que rimo,
serem
el gir del vals inoportú
que
ballarem a l’hora dels solsticis
perquè
el senti i el balli cadascú.
Caminarem
arran dels precipicis,
sempre
des de la a fins a la u.
Viuràs
en tot, seràs tots els indicis:
la
llum, l’amor, la vida, el somni, tu.
Israel Clarà
Cuaderno de Poesía #11 de Poetas sin sofá
Israel Clarà
Cuaderno de Poesía #11 de Poetas sin sofá
No hay comentarios:
Publicar un comentario