INVENTARI DE BLANCS, INVENTARI EN VERD. Poema de ROSA MIRÒ PONS.

Rimbaud, “E” blanca. Les Voyelles

Jo, “E” verda. Quan aprenia a llegir...

M’agraden les camèlies blanques tot i que no exhalen perfum

  M’agrada la llet de vaca, observar com al munyir-la cau al poal

estrepitosa

M’agrada la neu quan hi dibuixes àngels com els frescos de cúpules toscanes

M'agrada la farina, la sal, l'arròs, els núvols de sucre, la merenga i la claror de l’albada

M’agrada l’escuma de mars d’estiu i les randes de boixets que m’estime de la iaia

M’agraden els meus fantasmes quan venen la nit dels morts disfressats de pal·lidesa

M’agrada el paper, de bon gramatge, que m’ atén com embogit fins i tot quan l’esgarre o l’arrugue amb ràbia bizarra

M’agraden els arbres que es despullen en tardor

M'agrade veure’t nu entre llençols de cotó o de fil d’Egipte quan els compre a les rebaixes

M'agrada l'ardor en què a vegades em mires i l’espurneig d'uns ulls clars que calladament desitge

M'agrada paladejar la nata que escampe pel teu cos a les nits de lluna clara

M’agraden fins i tot les canes que no tenyeixes

M’agrada posar-me perfum amb fragàncies de té verd

M’agrada menjar sardines de bota amb tomàquets verds fregits

M’agrada el reflex dels meus ulls a l’espill del passadís mentre em mires els malucs

M’agrada tocar-te tot quan tu t’apegues a mi com ho fa l’heura amb el mur

M’agrada el cant del verderol entre els horts de tarongers quan encara no han florit

I m’agrada el color de les vocals que pinte des de menuda

A roja, E verda, I blava, O negra, U marró


Rosa Miró Pons

Cuaderno de Poesía #9 de Poetas sin sofá.