miércoles, 15 de agosto de 2018

HIJAS DE LA SERPIENTE. Poema de IRIS ALMENARA.


Arrancadme horizontes
y que las lenguas
de los muertos
se vistan de color
mujer violada.


Nómadas de espíritu
escupimos vaho
en otros cadáveres
para sincronizar
la respiración maldita
como incienso
propagamos humo.


Nos engendraron
en el mismo
vientre
de piel escamada.


Somos hijas
de la serpiente.

                       IRIS ALMENARA

                                    Cuaderno de Poesía #10 de Poetas sin sofá


domingo, 5 de agosto de 2018

SOBRE FONDO GRIS. Poema de ESPERANZA FERNÁNDEZ


Hay mañanas que amanezco
y soy la mujer de rojo sobre fondo gris.

Mi sonrisa cromática
se adapta como un camaleón
al paso de las horas.

Hay días en los que creo reconocer
al pintor que captó mi esencia
y dejó su huella en mi lienzo
para perdurar en el tiempo.

Hay tardes en las que me difumino
y la hipérbole de mis caderas
pasa desapercibida
entre las líneas paralelas de tu mirada.

Cada noche soy la mujer gris sobre fondo rojo.

Desdibujada entre las sábanas
me diluyo como témpera en agua,
soñando con la mano que me vuelva a dar vida.



              Esperanza Fernández

                            Cuaderno de Poesía #10 de Poetas sin sofá


martes, 31 de julio de 2018

DIES D'INFÀNCIA. Poema de SOLEDAD BENAGES.


Retornar al refugi de baix l´escala,
asseguda amb una garrafa d´oli al costat,
buscant la certesa
que encara  hi visquen els donyets.

Darrere de la garrafa d´oli de baix l´escala,
                                                             vivien els donyets.
Nosaltres compartíem amb ells  llargues migdiades.

Mentre, els pistolers i els indis
prenien els llocs estratègics
                                           per a les lluites
darrere de la garrafa d´oli.

Sempre vaig tindre clar
quins volia que guanyaren.

Al costat, jugar a casetes:
platerets i tassetes de l´obreta de Ribesalbes;
pel menjar:
fulles grosses, la carn;
la tonyina, pilotetes dels plataners desfetes;
el raïm de pastor, plàtans.

Obert, damunt les cames,
el llibre del curs passat
—Enciclopedia Álvarez de primer grado—
dins dels fulls, les batetes[i]
                                        bategant
i jo essent la seva mareta,
al costat de la garrafa d´oli.

Mentrestant,
la mare, al replanell de dalt, cosia al solet de la finestra,
i, a la ràdio, sonant, la novel.la de les quatre
—Ama Rosa, El derecho de los hijos, Simplemente María;
Sautier Casaseca, Matilde Conesa,
Pedro Pablo Ayuso, Matilde Vilariño
Doroteo Martí, Juana Ginzo…
I…
el silenci del capvespre, xafogor de l´estiu…

                             ***
Avui,
he tornat al santuari de la infància.
Hi ha un armariet tancat baix l´escala.
No m´atreveixo a obrir-lo,
hi haurà la garrafa envoltada de teranyines?
No puc entrar-hi,
clar, és tant xicoteta la casa dels donyets!.
M´apropo i sento que hi ha
una cova humida que em crida
i                           m´arriba l´olor
                                                d´aquells dies,
barrejat, en un deliri de grisos,
amb imatges tan antigues i tan endins gravades...

Ara,
el joc no és una confrontació entre indis i pistolers.

Ara s´enfronta
la seguretat  i la utopia,
la convenció i la passió del desig,
les certeses i la innocència,
els murs i les mans
i          jo
tinc clar, també,
                                                què vull que guanye.


[i] Nom que es donava a l´Alcora a les nines amb vestidets retallables.


                Soledad Benages

                       Cuaderno de Poesía #10 de Poetas sin sofá



viernes, 20 de julio de 2018

UNA RÀFEGA DE VENT. Poema de ENRIC ALICART


                                                                               A l'incombustible Rigo 


De sobte, una ràfega de vent enjogassada
enlaira l’emparrat de la terrassa.
Trencadissa de vidres, arestes afuades,
fulls de periòdic volant lliures per l'aire,
l'eixordadora frenada d'un cotxe,
flaire de socarrim, espirals de fum i pols.
Tots els clients vibrem alhora,
amb l’esguard fix en un punt llunyà
Cridem sense escoltar-nos
i ens belluguem com alacrans envoltats de foc.

Tot il·luminat, el meu amic maníac
em xiuxiueja a cau d'orella:
El món és energia.
L'energia som nosaltres.
Nosaltres som Déu.

                       Enric Alicart

                              Cuaderno de Poesía #10 de Poetas sin sofá