Retornar al refugi de
baix l´escala,
asseguda amb una
garrafa d´oli al costat,
buscant la certesa
que encara hi visquen els donyets.
Darrere de la garrafa d´oli de
baix l´escala,
vivien els donyets.
Nosaltres compartíem amb
ells llargues migdiades.
Mentre, els pistolers i els
indis
prenien els llocs
estratègics
per a les lluites
darrere
de la garrafa d´oli.
Sempre vaig tindre clar
quins volia que guanyaren.
Al costat, jugar a casetes:
platerets i tassetes de
l´obreta de Ribesalbes;
pel menjar:
fulles grosses, la carn;
la tonyina, pilotetes dels
plataners desfetes;
el raïm de pastor, plàtans.
Obert, damunt les cames,
el llibre del curs passat
—Enciclopedia Álvarez de
primer grado—
dins dels fulls, les batetes[i]
bategant
i jo essent la seva mareta,
al
costat de la garrafa d´oli.
Mentrestant,
la mare, al replanell de dalt,
cosia al solet de la finestra,
i, a la ràdio, sonant, la
novel.la de les quatre
—Ama Rosa, El derecho de los
hijos, Simplemente María;
Sautier Casaseca, Matilde
Conesa,
Pedro Pablo Ayuso, Matilde
Vilariño
Doroteo Martí, Juana Ginzo…
I…
el silenci del capvespre,
xafogor de l´estiu…
***
Avui,
he tornat al santuari de la
infància.
Hi ha un armariet tancat
baix l´escala.
No m´atreveixo a obrir-lo,
hi haurà la garrafa
envoltada de teranyines?
No puc entrar-hi,
clar, és tant xicoteta la
casa dels donyets!.
M´apropo i sento que hi ha
una cova humida que em crida
i m´arriba l´olor
d´aquells dies,
barrejat, en un deliri de
grisos,
amb imatges tan antigues i
tan endins gravades...
Ara,
el joc no és una
confrontació entre indis i pistolers.
Ara s´enfronta
la seguretat i la utopia,
la convenció i la passió del
desig,
les certeses i la
innocència,
els murs i les mans
i jo
tinc clar, també,
què
vull que guanye.
[i] Nom que es donava a l´Alcora a les nines amb vestidets
retallables.
Soledad Benages
Cuaderno de Poesía #10 de Poetas sin sofá
Soledad Benages
Cuaderno de Poesía #10 de Poetas sin sofá
