La Paraula s’ha fet carn. Esclafit
d’estreles en la nit del Món. El vent
espenta les tenebres i el lament
crivellat pels venables de l’oblit.
Caderneres amb l’hàlit aterit
aboquen en la neu la sang fulgentd’estreles en la nit del Món. El vent
espenta les tenebres i el lament
crivellat pels venables de l’oblit.
Caderneres amb l’hàlit aterit
de l’aurora que estova el Sol naixent.
A meitat de l’hivern, maig ha florit.
Els pastors acampant al ras. Muntanyes
de suro i molsa. Sendes de serrill.
Cuques de llum es miren a l’espill
d’uns cels amb cabirons plens de lleganyes.
Josep aviva el foc mentre Maria,
al costat de Déu, plora d’alegria.
Jesús G. Moreda
Cuaderno de Poesía #9 de Poetas sin sofá
No hay comentarios:
Publicar un comentario