AMB LA i: INTERIOR i TRNSITORI. Un poema de ROSA LLUCH

i dels paisatges
no en conec cap de millor
que les persones
la clau de Medusa
pot obrir inclús
el que es manté obert.

i quan visites la meua ànima
veuràs tot el que t'he escrit
en silenci.

i te’n vas anar sense fer soroll
fins a convertir-te en mar
però perdures en les coses
potser t'abrace hui en altres persones.

i quin sentit té
que anem ara a alleujar
les nostres consciències
si el món pot morir
en qualsevol moment
dins dels mateixos calaixos
atrapat en idèntiques teranyines.

i quan la gran majoria continuarà avançant
només nosaltres els que volem
junt amb la boja de la casa
amb els peus ferms a la terra
mantindrem a ratlla els monstres.

i la nit mai ens aguaita
ni s'aproxima amb timidesa
s'escampa de colp
amb l'autoritat d'un rei en l'exili
que reclama drets sobre el seu regne
i adoració ferma i eterna dels seus súbdits.

                    Rosa Lluch

                       Cuaderno de Poesía #10, "i", de Poetas sin sofá