Antoni Albalat. Cuaderno 9 "E"

Antoni Albalat. Cuaderno 9 "E"
Antoni Albalat. Cuaderno 9 "E"

lunes, 18 de marzo de 2013

QUIN DESENGANY!



Quin desengany
quan miro el sofà buit
i veig que ja no estàs,
sento molta llàstima
pel que hauria pogut passar.

Quin desengany!
Viure només per treballar
i estalviant cada dia
per tenir provisions el demà.
per si te n’havies d’anar.

Quin desengany
guardant-ho tot
per a una ocasió millor
els diners, la roba, l’amor…
I ara que te n’has anat, què?

Quin desengany
no respirar massa aire
per si un dia et faltava,
Què farem amb l’aire
ara que te n’has anat?

Quin desengany!
No deixar obrir-se les flors
per si envellien o es trencaven,
i no posar-se la roba més nova.
Què farem ara amb tants vestits?

No vas tenir temps de viure
però vas viure molt de temps,
vas treballar massa hores,
vas perdre les hores treballant…
Tot s’ha quedat i tu sense res…

Quan de temps sense estimar!
Quant de treball i més treball!
Quant de temps vivint amargat!
Quantes coses que t’has privat!
Tu te n’has anat i tot s’ha quedat…

Tot s’ha perdut pel camí:
les coses que gaudires i les que no,
les ambicions i les bones paraules;
i el poc que encara ens queda de tu
són un grapat d’amor i uns records…

Tot el que has deixat perdre
s’ha quedat enterrat entre pols,
i les coses bones que vas fer
és el que de tu ens quedarà.
Només som pols, quin desengany!

Al final tot es quedarà tancat:
la vida, les paraules i l’amor,
el que vam fer i desfer
será el poc que quedarà de nosaltres
Quin desengany!

Tu te n’anares somrient
cap un món blanc sense dolor,
tots ens quedaren plorant,
La vida, la mort… Pensant-ho bé:
Quin desengany!

                                                            Pilar Bellés

No hay comentarios:

Publicar un comentario