lunes, 24 de agosto de 2015

ACÍ TANCATS, LA PLUJA




Ací romanem, tancats a la força
mentre la pluja mulla
pols, xeringues i píndoles.
Les claus d’aquest presidi
acabaran rovellades.


Sense sortir fora dels murs,
tenim dret a una estoneta d’esbarjo.
Unes pupil·les dolces ens somriuen.
Tractem d’aprofitar el temps
fent manilles de boletes acolorides.
 

Malgrat l’ensopiment general,
els gests tendres de les voluntàries
envolten de llum la sala
formant un aixopluc
que ens fa gaudir del ruixat.


Emparats per les dues noies,
participem del misteri
ofrenat per la natura.
Formem part d’un món poblat
per persones sense pijama.
La màgia ha adreçat
les peces espatllades
i confinades al blanc hospital.


                                       Enric Alicart

Cuaderno de Poesía #6 de Poetas sin sofá



3 comentarios:

  1. Sents la pluja, un aixopluc, un ruixat, sobre el rostre, eixe frescor que tots necessitem quan l'angoixa ens ofega l'ànima, que ens fa sentir vius i agraïts fins i tot a les pitjors condicions.
    Gràcies per aquest poema.

    ResponderEliminar
  2. He escuchado vuestra participación en radio.
    Enhorabuena por difundir con tanto cariño la poesía por el mundo.

    ResponderEliminar