UNA RÀFEGA DE VENT. Poema de ENRIC ALICART

                                                                               A l'incombustible Rigo 

De sobte, una ràfega de vent enjogassada

enlaira l’emparrat de la terrassa.
Trencadissa de vidres, arestes afuades,
fulls de periòdic volant lliures per l'aire,
l'eixordadora frenada d'un cotxe,
flaire de socarrim, espirals de fum i pols.
Tots els clients vibrem alhora,
amb l’esguard fix en un punt llunyà
Cridem sense escoltar-nos
i ens belluguem com alacrans envoltats de foc.

Tot il·luminat, el meu amic maníac
em xiuxiueja a cau d'orella:
El món és energia.
L'energia som nosaltres.
Nosaltres som Déu.

                       Enric Alicart

                              Cuaderno de Poesía #10 de Poetas sin sofá