viernes, 17 de mayo de 2019

ENYORANÇA. Poema de ROSA LLUCH


El meu primer i únic record
una casa a la platja
entre fulls en blanc
i la vella Olympia roja 
em recordes
l’estiu dels caçadors de llum
quan asseguts als còdols del Pebret
creàvem paraules noves
i inventàvem infinits gresols.

Sol, tecleteigs i paper arrufat
per aquelles mans d’aigua tant teues
l’amanyac salat del mar
bressolant les tardes i els desitjos
les cortines amoixant la balconada
enfront la sorra lliure i isolada 
em venen a glops,
les onades verdes a les afores del poble,
els blaus d’estiu despentinats,
les gotes calentes de final d’agost,
llenç abstracte damunt l’arena
i el roig cirera del mas,
penjats dels cirerers i mascarats pel sol,
els genolls pelats i les ganes de ser alts.

Els teus ulls xiuxiuejant al meu clatell
volant somnis del temps passat aixoplugats en el ara
l’aroma del té des de la cuina
als finestrals filtrant-se enigmàtic i
els nens futurs a la gronxadora florejada.

                  
                     Rosa Lluch

                        Cuaderno de Poesía #11 de Poetas sin sofá

1 comentario: