I, entre les
teues mans,
una foscor
de llamps indòmits.
Capgirats de
nits
de venjances
amputades,
un buit de
silencis
clamorosos: un
somni de criatures
covardes i
caníbals, un recull
finalment,
improcedent
i definitivament
soterrable.
Una estrela
de pell uniforme,
i un suplici
de precs
que cau al
buit.
Immens buit
d'enyorances arbitràries
un llum de
felonies
lladrades a
un antre
de records,
de trencaclosques
onírics, de
partides
perdudes, de
cossos
buits de vida,
d’angoixa plens,
plens d’un
tuf insuportable
de
desesperança.
Un espai
punxegut
de raons
impossibles aturades
d'infinits,
de ritmes
d'albes
entabuixades.
La teua llum
no mor mai més;
entre les
mans queda el buit
inabastable,
inaccessible, inacabable;
sempre buit…
el buit.
Pascual Huedo Dordá
Cuaderno de Poesía #9 de Poetas sin sofá
Pascual Huedo Dordá
Cuaderno de Poesía #9 de Poetas sin sofá
No hay comentarios:
Publicar un comentario