Antoni Albalat. Cuaderno 9 "E"

Antoni Albalat. Cuaderno 9 "E"
Antoni Albalat. Cuaderno 9 "E"

lunes, 23 de noviembre de 2015

***



Deixem els llibres a la prestatgeria
i com qui es descalça la pell
i lliure s'aixopluga en la follia
dels jorns que cremen
quan s'aboquen àvides
les paraules als solcs d'argila,
vinclem els sentits
i escoltem com es rompen

en gemecs badats

que festegen la tremolor del sòl

sota el porxo de la mirada.

Com una llum virolada,

que estranya avança cap al migjorn,

aquest suïcidi d’ombres,

aquesta corrua de mil espectres

capgirada en fils de color,

aquests ulls que amarats de coratge

encara frissen per mudar la veu,

i encara enyoren aquelles retxes de sol,

aquell petit desig 

que es repenja mar endins.


Caminar plegats és impossible
quan teu és el camí
i meua la petjada.

Caminar plegats és passejar

sense donar-li treva al sol,

alleugerir les passes inexpertes,

deixar-les avançar, 

compartir noves descobertes

sempre en paral·lel,
i sobretot fer del camí, música,

i de la música, ball,

i saber-ne fer el ball,
ballar descalços i lliures,

ben lliures,
lliures de la forma 

que ens encotilla i emmotlla.



   Joana Navarro

Cuaderno de Poesía #6 de Poetas sin sofá

1 comentario: