ÈXTASI. Poema de BALMA ALBALAT

 

Les parpelles obertes, escleròtida total.

La mirada gravada amb paisatges, cristall nevat.

Ho vas buscar, sense dubte.

Dins un polsím imperceptible i sintetitzat

que et cobrira de claror

les  nits

i les foses nasals.

Per recordar oblidant

 aquella baldufa irisada

que al ballar et deixava els ulls girats.


Balma Albalat

Cuaderno de Poesía #9 de Poetas sin sofá