martes, 25 de junio de 2019

ULISSES. Poema de ROSA MIRÓ


Quantes vegades he somiat amb el parpelleig del far
Que al lluny assenyala el meu poble, Ítaca
Quantes nits somiava els peus marcant aquest retorn
A la terra dels meus fills
A la terra dels teus ulls
Verds com les praderes de posidònia
Imaginava els teus llavis, els teus pits, el teu ventre

Vint anys i a cada instant el teu nom, Penèlope
He viscut passions, presons, luxúries i encanteris
He cobert dones i desitjos: Nausica, Circe, Calipso
Mes tu, sempre tu amb mi, muller
Tu, entre deliris, batalles, sirenes i monstres
Tu, entre els lotòfags, lestrígons i ciclops
Tu habitaves en mi quan he baixat als inferns
Quan m’he lligat al pal de la nau

Avui davant teu disfressat de mendicant
Pretesa heroïna de la pàtria del meu pare
Per tu, fidel i astuta teixidora, cenyiré l’arc i els dotze ulls de les llances traspassaré amb la fletxa
Pel nostre amor no gaudit, perdona’m
Només vull tancar els ulls entre els teus pits
I besar els iris maragda
Muller, la meua joia, perdona’m


                       Rosa Miró

                               Cuaderno de Poesía #11 de Poetas sin sofá

1 comentario:

  1. Magnífics versos per unes expresions valencianes líriques i sugerents... Grácies, Rosa!

    ResponderEliminar