Quantes vegades he somiat amb el
parpelleig del far
Que al lluny assenyala el meu poble,
Ítaca
Quantes nits somiava els peus
marcant aquest retorn
A la terra dels meus fills
A la terra dels teus ulls
Verds com les praderes de posidònia
Imaginava els teus llavis, els teus
pits, el teu ventre
Vint anys i a cada instant el teu
nom, Penèlope
He viscut passions, presons, luxúries
i encanteris
He cobert dones i desitjos: Nausica,
Circe, Calipso
Mes tu, sempre tu amb mi, muller
Tu, entre deliris, batalles, sirenes
i monstres
Tu, entre els lotòfags, lestrígons i
ciclops
Tu habitaves en mi quan he baixat
als inferns
Quan m’he lligat al pal de la nau
Avui davant teu disfressat de
mendicant
Pretesa heroïna de la pàtria del meu
pare
Per tu, fidel i astuta teixidora, cenyiré
l’arc i els dotze ulls de les llances traspassaré amb la fletxa
Pel nostre amor no gaudit, perdona’m
Només vull tancar els ulls entre els
teus pits
I besar els iris maragda
Muller, la meua joia, perdona’m
Rosa Miró
Cuaderno de Poesía #11 de Poetas sin sofá
Rosa Miró
Cuaderno de Poesía #11 de Poetas sin sofá
Magnífics versos per unes expresions valencianes líriques i sugerents... Grácies, Rosa!
ResponderEliminar