NUA BELLESA. Poema de SINERA NÀIADE

                               A tu

                           ... si sabéssiu quina és ma voluntat:
                           per vós jo sóc millor que no seria.
                                                                              Trobairitz

S’ha escrit poc de la teva gran bellesa,
home, tan diferent i tan igual
a la de les mil muses que inventaves,
miralls del teu desig sense final.
Per a mi, veure’t nu quan dorms i et lliures
als clarobscurs del nostre espai sagrat
és com aturar el temps en la llum nova
i tornar-me el silenci previ al foc.
M’agrada aquesta pell teva desèrtica
que se’m torna extensió i platja del tacte,
com el sol disgregat entre la sorra.
Neix el dia en els ulls de la tendresa,
gotes d’aigua d’un mar que em bec a besos
mentre l’amor i l’eros també es besen
i es confonen dins l’únic horitzó
dels nostres cossos. Ets la resplendor
on s’emmiralla el cel del nostre vol.
Ets bell en l’invisible que percebo
amb els sentits de l’ànima que et veu:
la ment que em sedueix fins als confins
intangibles d’aquesta gran bellesa.

                                        Sinera Nàiade

                                       Cristina Álvarez Roig


                                  Cuaderno de Poesía #11 de Poetas sin sofá

                                                 (Fotografía de Cristina Álvarez)