Cal trobar l’estel afruitat
M’aplega la seua cançó,
espigola un somriure de safanòria,
espurneig d’oli d’ametles dolces.
i el tacte llunàtic i novençà.
No és un personatge qualsevol,
és meu,
va nàixer d’una il.lusió i es va
acostar per somiar.
Em provoca,
m’embolica al primer colp de lluna
i la meua mà dins la seua,
fregades,
no destroba el desig,
ni m’espenta a oblidar
que,
de veritat,
hi ETS.
Reis Lliberós
Cuaderno de Poesía #8 de Poetas sin sofá
Reis Lliberós
Cuaderno de Poesía #8 de Poetas sin sofá
No hay comentarios:
Publicar un comentario